• Acostar l’èpica grega al públic d’avui dia i fer-li’n veure la vigència, el caràcter inexhaurible, explicant què representà l’Odissea homèrica en el moment de la seva aparició i de quina recepció i evolució ha estat objecte des d’aleshores fins als nostres dies.
• Llegir i comentar en profunditat els vint-i-quatre cants de l’Odissea d’Homer amb les eines suficients per descobrir-hi, tot i el seu caràcter antic i altre, el que encara ens poden dir a nosaltres, dones i homes del segle XXI.

• El curs consta de vuit sessions de dues hores i mitja de durada: en la primera sessió s’exposen qüestions de caràcter general per introduir-se en el món d’Homer i en l’èpica com a gènere, el seu significat i la seva expressió literària
• A cada vuit cants dels vint-i-quatre de què consta l’Odissea es dediquen dues sessions, una de presentació de caire teòric, en què es donen les claus necessàries per llegir-los, i una altra per posar en comú amb la professora la lectura personal que els alumnes n’hagin fet (club de lectura).
• La darrera sessió del curs serveix per fer una recapitulació de l’obra llegida i parlar de la seva pervivència.
• S’oferiran també recomanacions bibliogràfiques, tant de fonts primàries com d’articles i monografies crítiques, perquè qui ho desitgi pugui aprofundir les qüestions tractades.

Edició que s’emprarà per fer la lectura a classe de l’Odissea d’Homer:

• Homer, L’Odissea. Introducció, traducció i notes de Joan Alberich i Mariné. Barcelona: RBA La Magrana, 2012 [Col·lecció Clàssics de Grècia i Roma, núm. 2].

Altres versions al català de l’Odissea d’Homer:

• Homer, L’Odissea. Traducció de Carles Riba. Barcelona: Editorial Catalana, 1919.
• Homer, L’Odissea. Traducció de Carles Riba. Barcelona: Editorial Alpha, 1953.
• Homer, L’Odissea. Traducció de Carles Riba. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2010-2014 (4 vol.).
• Homer, L’Odissea. Traducció de Joan Francesc Mira. Introducció de Jordi Cornudella. Barcelona: Proa, 2011.
• Homer, L’Odissea. Traducció de Joan Francesc Mira. Barcelona: Edicions 62, 2016 [Col·lecció labutxaca].

Bibliografia general:

• Balló, J. – Pérez, X., La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema, Barcelona: Empúries, 1995.
• Bolgar, R. R., The Classical Heritage and its Beneficiaries, Cambridge: Cambridge University Press, 1973.
• Bowra, C. M., Introducción a la literatura griega. Traducció de Luis Gil Fernández. Madrid: Gredos, 2007.
• Curtius, E. R., Literatura europea y Edad Media latina. Traducció de Margit Frenk Alatorre i Antonio Alatorre. Mèxic, Madrid i Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 1976.
• Easterling, P. E. – Knox, B. M. W. (ed.), Literatura griega. Traducció de Federico Zaragoza Alberich. Madrid: Gredos, 1996.
• Grimal, P., Diccionari de mitologia grega i romana. Traducció de Montserrat Franquesa, Joaquim Gestí i Andreu Martí. Barcelona: Edicions de 1984, 2008.
• Highet, G., La tradición clásica. Influencias griegas y romanas en la literatura occidental. Traducció d’Antonio Alatorre. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1978 (2 vol.).
• Lesky, A., Historia de la literatura griega. Traducció de José Mª Díaz-Regañón López i Beatriz Romero. Madrid: Gredos, 2009.
• Lloyd-Jones, H., Classical Survivals. The Classics in the Modern World, Oxford: Duckworth, 1988.
• López Férez, J. A. (coord.), Historia de la literatura griega, Madrid: Cátedra, 2009.
• May, R., La necesidad del mito. La influencia de los modelos culturales en el mundo contemporáneo. Traducció de Luis Botella García del Cid. Barcelona: Paidós, 1992.
• Settis, S., El futuro de lo clásico. Traducció d’Andrés Soria Olmedo. Madrid: Abada, 2006.
• Winkler, M. M. (ed.), Classical Myth and Culture in the Cinema, Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2001.

Bibliografia específica:

• Bowra, C. M., Homero. Traducció de Marc Jiménez Buzzi. Madrid: Gredos, 2013.
• Carlier, P., Homero. Traducció d’Alfredo Iglesias Diéguez. Madrid: Akal, 2005.
• Citati, P., Ulises y la Odisea. El pensamiento iridiscente. Traducció de José Luis Gil Aristu. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2008.
• Finley, M. I., El món d’Ulisses. Traducció d’Oriol Gil Sanchis. Barcelona: Empúries, 1985.
• Graziosi, B., Homer, Oxford: Oxford University Press, 2016.
• Griffin, J., Homero. Traducció d’Antonio Guzmán Guerra. Madrid: Alianza Editorial, 2008.
• Kirk, G. S., Los poemas de Homero. Traducció d’Eduardo J. Prieto. Barcelona: Paidós, 1985.
• Miralles, C., Homer, Barcelona: Empúries, 2005.
• Nagy, G., Homer The Classic, Harvard: Harvard University Press, 2010.
• Nagy, G., Homer the Preclassic, Califòrnia: University of California Press, 2012.
• Nicolson, A., El eterno viaje. Cómo vivir con Homero. Traducció de Gemma Deza Guil. Barcelona: Ariel, 2015.
• Perpinyà, N., Las criptas de la crítica. Veinte lecturas de la Odisea, Madrid: Gredos, 2008.