• Quan narrem la nostra vida, la transformem i creuem la frontera que uneix realitat i ficció. Prenem consciència de la relació que hi ha entre identitat, experiència i escriptura. No escrivim de nosaltres mateixos sinó d’algú qui desconeixem parcialment. Som i no som nosaltres: una veritat a mitges, una ficció. I, quant més en sabem, més insòlit o coherent ens sembla el que veiem en el mirall.
• Aquesta formació és un segon tast al món de l’escriptura del jo, i s’endinsa encara més en aquesta escletxa ambigua que juga entre realitat i ficció com una forma més de reinterpretar el món, per quedar-se en un espai ambigu anomenat autoficció. Escriurem des de la f(r)icció calculada, analitzarem a fons les estratègies narratives, els ritmes discontinus, les estructures fragmentàries, i la impostura del temps en aquest món de transgressió i d’identitats múltiples teixit a conveniència. Perquè som literatura.
  
  I tu, autoficciones?

• ALBERCA, Manuel (2007): El pacto ambiguo. De la novela autobiográfica a la autoficción, Madrid, Biblioteca Nueva.
• ANA CASAS et al. (2012): La autoficción. Reflexiones teóricas, Madrid, Arco Libros. Biblioteca Philologica. Serie Lecturas.

Durant la formació, l’alumne tindrà al seu abast fragments de narrativa autoficcional de diversos autors de referència que es distribuiran en el decurs de les sessions.