Tradició clàssica a la carta. Altres Odissees

  • 20h
  • VD  VIDEOCURSO EN DIRECTO 
  • novedad
  •      Mònica Miró /
  •    Este curso se imparte en: Catalán
  •    Las intervenciones en el curso se hacen en Catalán o Castellano

Precio curso :

Si participas en línea
330,00 €

(Esta modalidad de inscripción no requiere ser socio del Ateneu Barcelonès)

 Consulta los descuentos y las formas de pago disponibles (aquí >>)

Hace más de veinte siglos, en la cuenca del Mediterráneo, se desarrollaron culturas que dieron forma perdurable pero también destinada a transformarse en numerosos aspectos de lo que constituye una civilización: la ciencia, la política, la economía, la arquitectura y el urbanismo, las artes plásticas, las artes escénicas, la literatura, la filosofía y el pensamiento, el derecho, el universo mítico y religioso, etc.

El tejido que constituye la recepción de estos modelos y su encaje en una tradición determinada nos define también como individuos y pueblos; de hecho, estamos estrechamente ligados.

En el ciclo Tradición clásica en la carta examinaremos cómo se mantiene y cómo se actualiza desde un punto de vista histórico, ideológico, artístico, económico o social el legado de la literatura clásica: temas, figuras y símbolos, personajes, espacios, motivos, mitos, imaginario...

Grupos de cursos de la edición actual

 

Mònica Miró

Grupo M2
VIDEOCURSO EN DIRECTO
Lunes 10:00-12:30 h
Fecha de inicio: 03/02/2025

Ediciones de este curso

  • febrero-marzo
  • Cultura clàssica i tradició occidental.
  • Transmissió, recepció, interpretació i recreació del llegat clàssic.
  • La llavor immortal dels mites.
  • L’eterna pervivència de l’Odissea d’Homer.
  • Lectura i comentari de «Món d’Ulisses», d’Agonia de llum de Mercè Rodoreda.
  • Lectura i comentari de La tejedora de sueños d’Antonio Buero Vallejo.
  • Lectura i comentari de Ulisses from Bagdad d’Éric-Emmanuel Schmitt.
  • Altres Odissees.
  • Estudiar la projecció literària dels principals autors, obres i gèneres grecollatins des de l’antiguitat tardana fins a l’actualitat.
  • Introduir-se en la pràctica de la literatura comparada a partir de la lectura i l’anàlisi d’obres de tradició clàssica.
  • Veure com els clàssics en abstracte i immutables no existeixen sinó que es construeixen en cada moment històric diferent i fins i tot amb la mirada de cada individu que els aborda, conscientment o inconscientment.
  • Conèixer de manera històrica, teòrica, pràctica i comparativa la presència de la cultura grecollatina als diferents segles, especialment en els nostres dies, i entendre aquesta presència successiva i diferent no només com a llegat, herència o fortuna, sinó com a continuïtat, interrompuda o ininterrompuda, i també com a realitat mutant i proteica.
  • Llegir i comentar «Món d’Ulisses», d’Agonia de llum de Mercè Rodoreda, La tejedora de sueños d’Antonio Buero Vallejo i Ulisses from Bagdad d’Éric-Emmanuel Schmitt analitzant la tradició, recepció, influència, vigència, recreació i representació de l’Odissea homèrica en aquestes tres obres i en d’altres que s’hi poden relacionar.
  • Dins dels estudis culturals i literaris el curs posa l’alumnat en contacte amb una part del patrimoni cultural de la Humanitat, en concret, el del llegat del món grecollatí, que arrenca a l’Antiguitat Clàssica, passa pel món cristià tardoantic medieval i arriba fins al Renaixement, per repercutir en la Modernitat i la Postmodernitat en múltiples facetes: artístiques, literàries, jurídiques, polítiques, socials, incloent-hi també els elements de la cultura tecnològica de masses.
  • El curs consta de vuit sessions de dues hores i mitja de durada: en la primera sessió, s’exposen qüestions de caràcter general per introduir-se en diversos aspectes de la tradició clàssica de l’Odissea d’Homer, el seu significat i la seva expressió literària; a cadascuna de les tres obres que es llegeixen i s’analitzen durant el període del curs es dediquen dues sessions, una de presentació de caire teòric, en què es donen les claus necessàries per llegir-la (autor, context, gènere, aspectes concrets de l’obra), i una altra de posada en comú amb la professora de la lectura personal que l’alumnat n’hagi fet (club de lectura); la darrera sessió serveix per fer una recapitulació dels llibres llegits i parlar d’altres obres en què l’Odissea homèrica esdevé eix vertebrador. S’ofereixen també recomanacions bibliogràfiques, tant de fonts primàries com d’articles i monografies crítiques, perquè qui ho desitgi pugui aprofundir les qüestions tractades.
  • Aquest curs s'imparteix en català.
Edicions que s’empraran per fer les tres lectures durant el curs Altres Odissees:

Rodoreda, Mercè. Agonia de llum. Edició i pròleg d’Abraham Mohino Balet. Barcelona: Godall Edicions, 2022 [Col·lecció «Cadup», núm. 34].

Buero Vallejo, Antonio. La tejedora de sueños. Edició de Luis Iglesias Feijoo. Madrid: Cátedra, 2021 (17a ed.) [Col·lecció «Letras Hispánicas», núm. 45].

Schmitt, Éric-Emmanuel. Ulisses from Bagdad. Traducció de Gloria Farrés Famadas. Barcelona: Proa, 2009 [Col·lecció «A tot vent», núm. 518].


Bibliografia general:


Balló, J. – Pérez, X., La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema, Barcelona: Empúries, 1995.

Balló, J., Imatges del silenci. Els motius visuals en el cinema, Barcelona: Empúries, 2000.

Bloom, H., El canon occidental, Barcelona: Anagrama, 1995.

Bolgar, R.R. (ed.), Classical Influences on Western Thought. A.D. 1650-1870, Cambridge: Cambridge University Press, 1979.

Bolgar, R.R., The Classical Heritage and its Beneficiaries, Cambridge: Cambridge University Press, 1973.

Braunstein, F. – Pépin, J.F., L’héritage de la pensée grecque et latine, París: Armand Colin, 1997.

Calvino, I., Por qué leer los clásicos, Barcelona: Tusquets, 1995.

Campbell, J., Los mitos. Su impacto en el mundo actual, Barcelona: Kairós, 1993.

Cantarella, E., El peso de Roma en la cultura europea, Madrid: Akal, 1996.

Cristóbal, V., «Tradición clásica: concepto y bibliografía», Edad de oro 24 (2005), p. 27-46.

Curtius, E. R., Literatura europea y Edad Media latina, Mèxic, Madrid i Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 1976 [original en alemany; trad. cast. d’M.F. Alatorre i A. Alatorre].

Díez del Corral, L., La función del mito clásico en la literatura contemporánea, Madrid: Gredos, 1974.

Gallardo López, M.D., La mitología clásica en la pintura y escultura actuales, Madrid: Ediciones Clásicas, 1995.

García González, J.M. – Pociña Pérez, A., Pervivencia y actualidad de la cultura clásica, Granada: Universidad de Granada, 1996.

Giardina, A. Vauchez, A., Il mito di Roma. Da Carlo Magno a Mussolini, Roma: Laterza, 2000.

Ginzo, A., El legado clásico. En torno al pensamiento moderno y la Antigüedad clásica, Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá. Servicio de Publicaciones, 2002.

Gómez Espelosín, F.J. (ed.), Lecciones de cultura clásica, Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá. Servicio de Publicaciones, 1995.

Guzmán, A.-F. – Gómez Espelosín, J. – Gómez Pantoja, J. (ed.), Aspectos modernos de la Antigüedad y su aprovechamiento didáctico, Madrid: Ediciones Clásicas, 1992.

Kallendorf, C.W. (ed.), A Companion to the Classical Tradition, Oxford: Blackwell, 2007.

Hammer, D., Roman Political Thought and the Modern Theoretical Imagination, Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press, 2008.

Hernández Miguel, L.A., La tradición clásica. La transmisión de las literaturas griega y latina antiguas y su recepción en las vernáculas occidentales, Madrid: Liceus, 2008.

Highet, G., La tradición clásica. Influencias griegas y romanas en la literatura occidental, Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1978 (2 vol.) [original en anglès; trad. cast. d’A. Alatorre].

Lida de Malkiel, Mª R., La tradición clásica en España, Barcelona: Ariel, 1975.

Lloyd-Jones, H., Blood for the ghosts: classical influences in the nineteenth and twentieth centuries, Londres: Duckworth, 1982.

Lloyd-Jones, H., Classical Survivals. The Classics in the Modern World, Oxford: Duckworth, 1988.

May, R., La necesidad del mito. La influencia de los modelos culturales en el mundo contemporáneo, Barcelona: Paidós, 1992 [original en anglès; trad. cast. d’L. Botella García del Cid].

Moormann, E.M. Uitterhoeve, W., De Acteón a Zeus. Temas sobre mitología clásica en la literatura, la música, las artes plásticas y el teatro, Madrid: Akal, 1997.

Moormann, E.M. – Uitterhoeve, W., De Adriano a Zenobia. Temas de historia clásica en la literatura, la música, las artes plásticas y el teatro, Madrid: Akal, 1997.

Morán Turina, M. – Rodríguez Ruiz, D., El legado de la Antigüedad. Arte, arquitectura y arqueología en la España moderna, Madrid: Istmo, 2001.

Morin, E., Les stars, París: Éditions du Seuil, 1957.

Ordine, N., Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal, Barcelona: Quaderns Crema, 2017 [trad. cat. de J. Bayod].

Ordine, N., Els homes no són illes. Els clàssics ens ajuden a viure, Barcelona: Quaderns Crema, 2022 [trad. cat. de J. Bayod].

Rodríguez Alfageme, J. – Bravo García, A., Tradición Clásica y siglo xx, Madrid: Coloquio, 1986.

Settis, S., El futuro de lo clásico, Madrid: Abada, 2006 [original en italià; trad. cast. d’A. Soria Olmedo].

Valentí i Fiol, E., Els clàssics i la literatura catalana moderna, Barcelona: Curial, 1973.

Verón, E. – Escudero Chauvel, L. (comp.), Telenovela. Ficción popular y mutaciones culturales, Barcelona: Gedisa, 1997.

Winkler, M.M. (ed.), Classical Myth and Culture in the Cinema, Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2001.

Winkler, M.M. (ed.), Classics and Cinema, Lewisburg: Bucknell University Press, 1991.


Bibliografia específica:


Bowra, C. M., Homero. Traducció de Marc Jiménez Buzzi. Madrid: Gredos, 2013.

Carlier, P., Homero. Traducció d’Alfredo Iglesias Diéguez. Madrid: Akal, 2005.

Citati, P., Ulises y la Odisea. El pensamiento iridiscente. Traducció de José Luis Gil Aristu. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2008.

Finley, M. I., El món d’Ulisses. Traducció d’Oriol Gil Sanchis. Barcelona: Empúries, 1985.

Graziosi, B., Homer, Oxford: Oxford University Press, 2016.

Griffin, J., Homero. Traducció d’Antonio Guzmán Guerra. Madrid: Alianza Editorial, 2008.

Kirk, G. S., Los poemas de Homero. Traducció d’Eduardo J. Prieto. Barcelona: Paidós, 1985.

Miralles, C., Homer, Barcelona: Empúries, 2005.

Nagy, G., Homer The Classic, Harvard: Harvard University Press, 2010.

Nagy, G., Homer the Preclassic, Califòrnia: University of California Press, 2012.

Nicolson, A., El eterno viaje. Cómo vivir con Homero. Traducció de Gemma Deza Guil. Barcelona: Ariel, 2015.

Perpinyà, N., Las criptas de la crítica. Veinte lecturas de la Odisea, Madrid: Gredos, 2008.

Souvirón, B., Hijos de Homero, Madrid: Alianza Editorial, 2006.

Vidal-Naquet, P., El món d’Homer. Traducció de Salvador Company i Anna Torcal. Barcelona: Empúries, 2002.


Es donarà bibliografia concreta per a cadascun dels tres llibres abordats en el moment d’iniciar-ne la presentació per a la lectura.

Los campos marcados con asterisco (*) son obligatorios

Importante

  • Este servicio NO te compromete a matricularte en ningún curso.
  • Este servicio NO implica ningún tipo de reserva de plaza para ningún curso.
  • La única finalidad de este servicio es cuando se abra el periodo de matriculación para el curso que hayas escogido, te enviaremos un correo electrónico como recordatorio.
Los campos marcados con asterisco (*) son obligatorios
*escribe aquí las dudas que tengas sobre este curso