Clàssics a la carta: l'amor a Roma

  • 15h
  • Presencial

Con esta formación aprenderás las concepciones y practicas romanas en el campo del erotismo y la sexualidad a través de la obra de los principales poetas latinos que trataron en sus versos la temática erótica .

  •      Mònica Miró /
  •    Este curso se imparte en: Catalán
  •    Los ejercicios se pueden entregar en:
250 el precio del curso incluye la cuota de socio de l'Ateneu Barcelonés correspondiente a la duración del curso

 consulta los descuentos y las formas de pago disponibles (aquí >>)

Grupos de cursos de la edición actual

 

Mònica Miró

grupo A4
De lunes a viernes de 10:00-13:00 h
Fecha de inicio: 01/07/2019
plazas disponibles

Ediciones de este curso

  • julio (intensivo)
  • L’amor i els poetes a l’antiga Roma: una introducció

Fonts per a l’anàlisi de la literatura llatina de tema eròtic. Temes, tòpics i personatges de la poesia romana amorosa. L’amor i el naixement de l’elegia llatina. Obscenitat, eufemisme i tabú en l’expressió poètica romana. Els poemes priapeus i la funció magicoreligiosa del fal·lus.

  • La follia d’amor: Catul, o la passió per Lèsbia

La lírica catul·liana i les fases de l’amor. L’oci com a manera d’estimar. El pacte d’amor amb Lèsbia (Clòdia). La cara de l’experiència amorosa: de l’enamorament sobtat a l’acompliment del desig. La creu de l’experiència amorosa: rebuig, gelosia, desencís, infidelitat i ruptura final.

  • Els grans elegíacs: Tibul i Properci

Les muses inspiradores: Dèlia, Nèmesi i Cíntia. Senyals i renúncies davant l’amor. La sensualitat joiosa o el record eròtic com a remei del dolor. Fidelitats i traïcions. Les noies doctes, entre la llibertat i el llibertinatge. L’esclavitud de l’amor. El mite com a expressió de sentiments i afectes íntims.

  • Instruccions per a l’amor: Ovidi, el poeta maleït

Els Amors, o la passió per Corinna i “les altres”. La revolució moral ovidiana. Postures i consells: del dolç amor al gaudi sexual. Els remeis per a l’amor. Tècniques de seducció: l’Art d’estimar o el poema culpable. Ovidi i les dones.

  • Acostar al públic d’avui dia les concepcions i pràctiques romanes en els camps de l’erotisme i la sexualitat, i estudiar-les de primera mà, és a dir, a partir dels testimonis d’aquell temps que ens han pervingut.
  • Conèixer l’obra dels principals poetes llatins que tractaren en els seus versos la temàtica eròtica (Catul, Tibul, Properci, Ovidi...) i veure’n la vigència, el caràcter inexhaurible, explicant què representaren els poemes en el moment de la seva aparició i de quina recepció i evolució han estat objecte des d’aleshores fins als nostres dies.
  • Llegir i comentar textos llatins de contingut eròtic, amatori o sexual, destacant-ne els principals tòpics literaris, sobretot aquells que han tingut més fortuna al llarg de la tradició occidental. Descobrir-hi, tot i el seu caràcter antic i altre, el que encara ens poden dir a nosaltres, dones i homes del segle XXI, i escatir fins a quin punt la nostra visió de l’enamorament, el desig i la passió amorosa és deutora de les creacions pròpies dels poetes romans.
     

El curs consta de cinc sessions de tres hores de durada en què s’alternen les exposicions de caire teòric per part de la professora i les lectures per part de tothom d’un conjunt de textos que permeten abordar el tema «Roma i l’amor». S’oferiran també recomanacions bibliogràfiques, tant de fonts primàries com d’articles i monografies crítiques, perquè qui ho desitgi pugui aprofundir les qüestions tractades.

Bibliografia general


•    ARIÈS, Philippe i DUBY, Georges (1987). Historia de la vida privada. Del imperio romano al año 1000. Madrid: Taurus.
•    CANTARELLA, Eva (1991). La mujer romana. Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela.
•    CANTARELLA, Eva (1996). La calamidad ambigua: condición e imagen de la mujer en la antigüedad griega y romana. Madrid: Ediciones Clásicas.
•    CANTARELLA, Eva (1997). Pasado próximo: Mujeres romanas de Tácita a Sulpicia. Madrid: Cátedra / Universitat de València: Instituto de la Mujer.
•    CARCOPINO, Jérôme (1994). La vida cotidiana en Roma en el apogeo del Imperio. Barcelona: Círculo de Lectores.
•    CLARKE, John R. (2003). Sexo en Roma. Barcelona: Océano.
•    CUATRECASAS, Alfonso (2009). Amor y sexualidad en la antigua Roma (III aC - V dC). Madrid: Difusión.
•    FRIEDLÄNDER, Ludwig (2005). La sociedad romana. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.
•    GOUREVITCH, Danielle i RAEPSAET-CHARLIER, Marie-Thérèse (2001). La femme dans la Rome antique. París: Hachette.
•    GRIMAL, Pierre (1999). La civilización romana. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica.
•    GRIMAL, Pierre (2000). El amor en la Roma antigua. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica.
•    HALLETT, Judith P. i SKINNER, Marilyn B. (ed.) (1997). Roman Sexualities. Princeton: Princeton University Press.
•    LÓPEZ, Aurora (1994). No sólo hilaron lana. Escritoras romanas en prosa y verso. Madrid: Ediciones Clásicas.
•    LÓPEZ, Aurora; MARTÍNEZ, Cándida i POCIÑA, Andrés (1990). La mujer en el mundo mediterráneo antiguo. Granada: Universidad de Granada.
•    POMEROY, Sarah (1987). Diosas, rameras, esposas y esclavas. Mujeres en la antigüedad clásica. Madrid: Akal.
•    ROBERT, Jean-Noël (1992). Los placeres en Roma. Madrid: Edaf.
•    ROBERT, Jean-Noël (1999). Eros romano. Sexo y moral en la antigua Roma. Madrid: Editorial Complutense.
•    SALLES, Catherine (1995). Les bas-fonds de l’Antiquité. París: Payot.
•    VEYNE, Paul (1983). L’élégie érotique romaine. L’amour, la poésie et l’Occident. París: Éditions du Seuil [N’hi ha traducció castellana: La elegía erótica romana, Madrid: Fondo de Cultura Económica, 2006].
•    VEYNE, Paul (2010). Sexo y poder en Roma. Madrid: Paidós.

Històries de la literatura llatina

•    ALBRECHT, M. von (1997-1999). Historia de la literatura romana. Barcelona: Herder, 2 vol.
•    BAYET, J. (1970). Literatura latina. Barcelona: Ariel (2a. ed.) [Nombroses reimpressions].
•    BICKEL, E. (1982). Historia de la literatura romana. Madrid: Gredos.
•    BIELER, L. (1969). Historia de la literatura romana. Madrid: Gredos [Nombroses reimpressions].
•    BÜCHNER, K. (1968). Historia de la literatura latina. Barcelona: Labor.
•    CODOÑER, C. (ed.) (1997). Historia de la literatura latina. Madrid: Cátedra.
•    CONTE, G.B. (1992). Letteratura latina. Florència: Le Monnier (2a. ed.).
•    FUHRMANN, M. (ed.) (1985). Literatura romana. Madrid: Gredos.
•    KENNEY, G.A. i CLAUSEN, W.V. (ed.) (1989). Historia de la literatura clásica, vol. II: Literatura latina. Madrid: Gredos.
•    MONTANARI, F. (ed.) (1991). La poesia latina. Forme, autori, problema. Roma: La Nuova Italia Scientifica.
•    PALADINI, V. i CASTORINA, E. (1970-1972). Storia della letteratura latina, vol. I: Disegno storico. Bolonya: Patron; vol. II: Problemi critici. Bolonya: Patron (2a. ed.).
•    WILLIAMS, G. (1968). Tradition and Originality in Roman Poetry. Oxford: Clarendon Press.

Los campos marcados con asterisco (*) son obligatorios

Importante

  • Este servicio NO te compromete a matricularte en ningún curso.
  • Este servicio NO implica ningún tipo de reserva de plaza para ningún curso.
  • La única finalidad de este servicio es cuando se abra el periodo de matriculación para el curso que hayas escogido, te enviaremos un correo electrónico como recordatorio.
Puedes consultar información sobre la gestión de datos personales en Política de privacidad
Los campos marcados con asterisco (*) son obligatorios
*escribe aquí las dudas que tengas sobre este curso
Puedes consultar información sobre la gestión de datos personales en Política de privacidad