Llatí a la carta II

  • 20h
  • VD  VIDEOCURSO EN DIRECTO 
  • novedad
  •      Mònica Miró /
  •    Este curso se imparte en: Catalán
  •    Las intervenciones en el curso se hacen en Catalán o Castellano

Precio curso :

Si participas en línea
340,50 €

(Esta modalidad de inscripción no requiere ser socio del Ateneu Barcelonès)

 Consulta los descuentos y las formas de pago disponibles (aquí >>)

Grupos de cursos de la edición actual

 

Mònica Miró

Grupo A2
VIDEOCURSO EN DIRECTO
Lunes 15:30-18:00 h
Fecha de inicio: 30/01/2023

Ediciones de este curso

  • febrero-marzo
  • Normes d’ús del diccionari.

  • Gramàtica llatina II: morfologia nominal, morfologia verbal i sintaxi
    • Morfologia nominal: Tercera declinació (temes en consonant).
    • Morfologia verbal: Tema de present de la veu activa (present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, imperatiu, conjugació del tema de present del verb sum en modes subjuntiu i imperatiu).
    • Sintaxi: Sintaxi dels casos (nominatiu, vocatiu i acusatiu sense preposició). Concepte d’oració. L’oració simple.
    • Aplicació pràctica dels coneixements apresos.
  • Gramàtica llatina III: morfologia nominal, morfologia verbal i sintaxi
    • Morfologia nominal: Tercera declinació (temes en -i).
    • Morfologia verbal: Tema de perfet de la veu activa (pretèrit perfet d’indicatiu, pretèrit plusquamperfet d’indicatiu, futur perfet d’indicatiu, pretèrit perfet de subjuntiu, pretèrit plusquamperfet de subjuntiu, conjugació del tema de perfet del verb sum).
    • Sintaxi: Sintaxi dels casos (genitiu i datiu). Metodologia de l’anàlisi sintàctica i de la traducció. La coordinació d’elements dins l’oració. L’oració composta: la coordinació.
    • Aplicació pràctica dels coneixements apresos.

  • Gramàtica llatina IV: morfologia nominal, morfologia verbal i sintaxi
    • Morfologia nominal: Adjectius de la tercera declinació. Graus de significació de l’adjectiu.
    • Morfologia verbal: Tema de present de la veu passiva (present d’indicatiu, pretèrit imperfet d’indicatiu, futur imperfet d’indicatiu, present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu).
    • Sintaxi: Sintaxi dels casos (ablatiu). Els complements de lloc. Les preposicions.
    • Aplicació pràctica dels coneixements apresos.

  • Gramàtica llatina V: morfologia nominal, morfologia verbal i sintaxi
    • Morfologia nominal: Quarta declinació (temes en -u) i cinquena declinació (temes en
    • Aplicació pràctica dels coneixements apresos.
El llatí fou la llengua en què s’escrigueren moltes de les obres clàssiques, en què s’afaiçonaren els tòpics o llocs comuns de la tradició occidental i en què es transmeté i preservà fins no fa gaire el seu bagatge cultural, científic o institucional. A més d’aquesta pervivència en l’espai i en el temps, el llatí, com a llengua flexiva amb unes peculiaritats concretes, afavoreix la reflexió lingüística i ofereix una base gramatical òptima i lògica per a l’aprenentatge de les llengües en general i de la família de les romàniques en particular. Conèixer el llatí, les creacions literàries en aquesta llengua i la civilització que s’hi relaciona i en depèn no és tan sols una necessitat espiritual i estètica, que ens fa més partícips de la nostra història i del món a què hem arribat després d’un llarg recorregut, sinó que és també un instrument que es pot aplicar directament o indirecta a molts dels camps professionals englobats en l’àmbit de les Ciències de l’Home, de les Ciències de la Natura i de les Ciències Socials. L’objectiu principal del cicle Llatí a la carta és arribar a tenir uns coneixements bàsics de morfologia, sintaxi i lèxic llatins i disposar així d’un mètode rigorós per poder interpretar correctament textos escrits en aquesta llengua.

Per poder seguir amb aprofitament les sessions del curs Llatí a la carta II és recomanable haver cursat Llatí a la carta I. Els objectius d’ambdós cursos estan relacionats i es poden desplegar de la manera següent:
  • Facilitar el coneixement de les particularitats gramaticals més essencials de la llengua llatina (en especial, la declinació i la conjugació).
  • Conèixer i saber aplicar la morfologia nominal, pronominal i verbal del llatí.
  • Dominar els principals continguts de sintaxi casual i oracional de la llengua llatina.
  • Saber analitzar de manera rigorosa períodes oracionals complets, identificant-ne adequadament els constituents i fent-ne una interpretació correcta.
  • Adquirir pràctica i agilitat en l’ús del diccionari bilingüe.
  • Confegir traduccions intel·ligibles i acurades dels textos proposats.
  • Posar en relleu les relacions entre el llatí i el català (i les altres llengües romàniques), sobretot pel que fa al lèxic i a determinats aspectes de la morfologia i la sintaxi.
  • Anar aprenent llatí per compte propi, amb una base científica i amb el suport i guiatge de la professora.
El curs consta de vuit sessions de dues hores i mitja de durada al llarg de les quals s’ofereixen les bases teòriques i els instruments pràctics per poder progressar de manera adequada en l’aprenentatge de la llengua llatina a partir de la lectura i anàlisi de frases i textos. El treball fet a classe permetrà d’anar avançant significativament. Es posarà un èmfasi especial en el lèxic de base llatí, en els llatinismes i frases fetes i en l’estudi etimològic com a mitjans de retenir vocabulari i estructures útils per a la comprensió de la llengua llatina. En cada sessió es lliurarà material didàctic adequat acompanyat d’activitats dissenyades d’acord amb els objectius descrits i el temps de què hom disposa. No calen coneixements extensos de llatí per poder seguir aquest curs.

Borrell, E. & Miró, M. (ed.), Llatí, llengua i cultura, Barcelona: Editorial UOC, 1997.

Borrell, E. & Miró, M., Gramàtica llatina: el llatí normatiu i la seva evolució fins al català, Barcelona: Editorial UOC, 2001.

Diversos autors, Diccionario ilustrado VOX latino-español, español-latino (20a ed.), Barcelona: Bibliograf, 1996.

Diversos autors, Diccionari il·lustrat VOX llatí-català, català-llatí, Barcelona: Spes, 2001.

Escolà, J.M., Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques, Barcelona: Edicions 62, 1997.

Griffin, R.M., Gramática latina de Cambridge. Traducció de José Hernández Vizuete. Sevilla: Universidad de Sevilla, 1994.

Rubio, L. i González, T., Nueva gramática latina, Madrid: Coloquio, 1996.

Segura Munguía, S., Gramática latina, Bilbao: Universidad de Deusto, 2012.

Segura Munguía, S., Método de latín I, Bilbao: Universidad de Deusto, 2012.

Segura Munguía, S., Método de latín II, Bilbao: Universidad de Deusto, 2012.

Seva, A. (dir.), Diccionari llatí-català, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995.

Seva, A. (dir.), Diccionari bàsic llatí-català, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997.

Valentí Fiol, E., Gramàtica llatina: morfologia i nocions de sintaxi, Barcelona: Curial, 1995.

Valentí Fiol, E., Sintaxi llatina, Barcelona: Curial, 1992.


Es donarà més bibliografia específica en el moment d’iniciar el curs.

Los campos marcados con asterisco (*) son obligatorios

Importante

  • Este servicio NO te compromete a matricularte en ningún curso.
  • Este servicio NO implica ningún tipo de reserva de plaza para ningún curso.
  • La única finalidad de este servicio es cuando se abra el periodo de matriculación para el curso que hayas escogido, te enviaremos un correo electrónico como recordatorio.
Los campos marcados con asterisco (*) son obligatorios
*escribe aquí las dudas que tengas sobre este curso