El laberint, com a construcció i com a símbol, està present a moltes tradicions culturals. Desxifrar els seus possibles significats i les diferents lectures i interpretacions que s’han fet és un viatge fascinant que ens permet recórrer tant l’espai construït com l’imaginat, el dibuixat i l’escrit, el mite i la història.

Hi ha imatges de laberints que ens porten més enllà de la creació de Dèdal, però probablement el seu és un dels que més ens ressona per tot el que l’envolta i l’habita: el Minotaure, Ariadna i el seu fil, Teseu, les ales d’Ícar... La imatge del Minotaure i tot el que simbolitza ha alimentat la literatura i l’art durant segles, però també ho ha fet la pròpia forma del laberint i la seva simbologia, el concepte que va més enllà de l’arquitectura física dels camins tortuosos.

A partir del mític laberint construït per Dèdal proposem un viatge per les diferents formes de veure i interpretar el laberint i els elements que l’habiten i el configuren (espai, forma, personatges, concepte...). Hi ha laberints relacionats amb la mort i d’altres que es van construir pensant en la fertilitat; laberints naturals, artificials, simbòlics i fins i tot onírics. Hi ha laberints que ens proposen endinsar-nos en allò desconegut, d’altres que ens relaten històries d’aquells que s’han amagat o han estat amagats, d’allò ocult i d’allò que voldríem descobrir.

Camins únics o plens de bifurcacions; camins que es trenquen, que es multipliquen, que no porten enlloc, o això pensem. Amb un fil d’Ariadna ens endinsarem pels diferents laberints creats i imaginats. De la mà de Jorge Luis Borges, Franz Kafka, Michael Ende, Friedrich Dürrenmatt o Susana Clarke veurem maneres de reinterpretar les històries que bateguen dins del mite i més enllà per pensar i imaginar com ho podríem fer també nosaltres.

• Redescobrir el mite del laberint i el minotaure (i tot allò que l’habita i es relaciona amb ell) i descobrir com alguns autors i autores han recollit els seus elements i símbols per reinterpretar-lo.
• Explorar les diferents formes i definicions del laberint i indagar algunes de les interpretacionsassociades a diferents cultures i moments històrics.
• Endinsar-se en l’espai físic i simbòlic del laberint per observar les diferents manifestacions arquitectòniques, reals o literàries, i l’aplicació que s’hi pot fer a l’hora de crear espais o històries.
• Imaginar diferents punts de vista per observar, narrar, entendre, recórrer o habitar el laberint com a espai físic, oníric o simbòlic.
• Explorar la figura del minotaure, les seves variants i derivacions per observar els diferents conceptes que podem associar amb ell: l’aïllament, la monstruositat, l’alteritat...

Es proposa un recorregut històric, artístic i literari per diferents obres que han treballat el laberint i els elements mítics i simbòlics que té associats.
Es proposaran lectures de textos o fragments d'obres per poder fer un anàlisi i comentari conjunt a classe.
La formació s'impartirà en català, però els textos que es treballaran a classe seran tant en català com en castellà.
De manera opcional es plantejaran alguns exercicis creatius per ampliar la mirada que tenim del laberint i descobrir què ens pot oferir a l'hora d'escriure.

BORGES, J. L., El Aleph, Madrid, Alianza Editorial, 2008

BORGES, J. L., Ficciones, Madrid, Alianza Editorial, 1998

CORTÁZAR, J., Los reyes, Madrid, Alfaguara, 1996

CLARKE, S., Piranesi, Barcelona, Amsterdam, 2021

DÜRRENMATT,  F., Minotaure, Barcelona, LaBreu Edicions, 2010

ENDE, M., El espejo en el espejo. Un laberinto, Madrid, Cátedra, 2014

ESPELT, R., Laberints. Llocs, textos, imatges, films, Barcelona, Laertes, 2008

JACKSON, S., La maledicció de Hill House, Barcelona, L’Altra Editorial, 2014

MÉNDEZ FILESI, M., El laberinto. Historia y mito, Barcelona, Alba Ed., 2009

SILVERBERG, R., L’home dins el laberint, Lleida, Pagès Editors, 2011

TUTTLE, L., Nido de pesadillas, Madrid, NevskyProspect, 2014