Clàssics a la carta: la mort a Roma

  • 15h
  • Presencial
  •      Mònica Miró /
  •    Este curso se imparte en: Catalán
  •    Los ejercicios se pueden entregar en:
250 el precio del curso incluye la cuota de socio de l'Ateneu Barcelonés correspondiente a la duración del curso

 consulta los descuentos y las formas de pago disponibles (aquí >>)

Grupos de cursos de la edición actual

 

Mònica Miró

grupo A4
De lunes a viernes de 16:00-19:00 h
Fecha de inicio: 01/07/2019
plazas disponibles

Ediciones de este curso

  • julio (intensivo)
  • La mort i els morts a l’antiga Roma: una introducció

    La concepció romana del traspàs i l’essència del món d’ultratomba. Actituds davant la mort. Tipus de morts. Posicions filosòfiques, mentalitat romana i ideologia funerària. La pietas, el mos maiorum i el culte als avantpassats. Els déus dels morts i el món inferior. Ritus i celebracions en honor dels difunts.

     
  • La literatura romana i la mort

    Gèneres, personatges i motius en les temàtiques tanatològiques de les lletres llatines. Lucreci i la concepció epicúria de la mort. Virgili i la baixada als inferns de l’Eneida: metempsicosi o transmigració de les ànimes. La lírica d’Horaci i les elegies de Properci davant la mort i els finats. Marcial i els epigrames de tema funerari. L’epigrafia poètica sepulcral i la preservació de la memòria dels difunts.
  • Tòpics literaris a l’entorn de la mort

    De l’assumpció resignada de la condició mortal a l’establiment d’un imaginari més enllà. La cerca de la immortalitat (non omnis moriar; letum non omnia finit), el poder igualador de la mort (mors aequabilis; mors omnibus instat), la mort prematura o contra natura (mors immatura), la consolació (consolatio), la lloança fúnebre (laudatio funebris; elogium), la baixada al món infernal (descensus in inferos), etc. La paraula com a mitjà de pervivència i immortalitat.
  • Acostar al públic d’avui dia l’univers de la mort a l’antiga Roma, i estudiar-lo de primera mà, és a dir, a partir dels testimonis d’aquell temps que ens han pervingut.
  • Conèixer l’obra dels principals poetes llatins que tractaren en els seus versos la temàtica tanatològica (Lucreci, Virgili, Horaci, Marcial...) i veure’n la vigència, el caràcter inexhaurible, explicant què representaren els poemes en el moment de la seva aparició i de quina recepció i evolució han estat objecte des d’aleshores fins als nostres dies.
  • Llegir i comentar textos llatins de contingut tanatològic, funerari o sepulcral, destacant-ne els principals tòpics literaris, sobretot aquells que han tingut més fortuna al llarg de la tradició occidental. Descobrir-hi, tot i el seu caràcter antic i altre, el que encara ens poden dir a nosaltres, dones i homes del segle XXI, i escatir fins a quin punt la nostra visió dels morts, de la mort i de la transcendència és deutora de les creacions pròpies dels poetes romans.

El curs consta de cinc sessions de tres hores de durada en què s’alternen les exposicions de caire teòric per part de la professora i les lectures per part de tothom d’un conjunt de textos que permeten abordar el tema «Roma i la mort». S’oferiran també recomanacions bibliogràfiques, tant de fonts primàries com d’articles i monografies crítiques, perquè qui ho desitgi pugui aprofundir les qüestions tractades.
 

Bibliografia general

•    ARCE, Javier (1988). Funus imperatorum. Los funerales de los emperadores romanos. Madrid: Alianza Editorial.
•    ARIÈS, Philippe (1975). Essais sur l’histoire de la mort en Occident du Moyen-Âge à nos jours. París: Seuil. [N’hi ha traducció castellana: Historia de la muerte en occidente desde la Edad Media hsta nuestros días. Barcelona: El Acantilado, 2000].
•    ARIÈS, Philippe (1977). L’homme devant la mort. París: Seuil. [N’hi ha traducció castellana: El hombre ante la muerte. Madrid: Taurus, 1987].
•    CARROLL, Maureen (2006). Spirits of the Dead. Roman funerary Commemoration in Western Europe. Oxford: Oxford University Press.
•    DE FILIPPIS, Chiara (1997). Imago mortis. L’uomo romano e la morte. Nàpols: Loffredo Editore.
•    EDWARDS, Catharine (2007). Death in Ancient Rome. New Haven i Londres: Yale University Press.
•    GENNEP, Arnold van (1909). Les rites de passage. París: Nourry. [N’hi ha traducció castellana: Los ritos de paso. Madrid: Alianza Editorial, 2008].
•    GNOLI, Gherardo; VERNANT, Jean-Pierre (dir.) (1982). La mort, les morts dans les sociétés anciennes. Cambridge-París: Cambridge University Press-Éditions de la Maison des Sciences de l’Homme.
•    GRISÉ, Yolande (1982). Le suicide dans la Rome antique. Montréal-París: Bellarmin-Les Belles Lettres.
•    HERNÁNDEZ, Ricardo (2001). Poesía latina sepulcral de la Hispania Romana: estudios de los tópicos y sus formulaciones. València: Universitat de València.
•    HOOFF, Anton J.L. van (1990). From Autothanasia to Suicide. Self-killing ln Classical Antiquity. Londres: Routledge.
•    HOPE, Valery M. (2007). Death in Ancient Rome: a source book. Nova York: Routledge.
•    KYLE, Donald G. (1998). Spectacles of Death in Ancient Rome. Londres: Routledge.
•    MIRÓ, Mònica (2015). Perennia. Poesia epigràfica llatina. Edició bilingüe llatí-català. Barcelona: Godall edicions (2a ed.). Col•lecció Cadup, 3.
•    NARDONI, Davide (1995). Funeraria Romana. Roma: Edizioni Internazionali di Letteratura e Scienze.
•    OLIVER, Graham John (ed.) (2000). The Epigraphy of Death: Studies in the History and Society of Greece and Rome. Liverpool: Liverpool University Press.
•    PEARCE, John; MILLETT, Martin; STRUCK, Manuela (ed.) (2000). Burial, Society and Context in the Roman World. Oxford: Oxbow Books.
•    PRIEUR, Jean (1986). La mort dans l'Antiquité romaine. Rennes: Ouest-France Université.
•    TOYNBEE, Jocelyn M.C. (1971). Death and Burial in the Roman World. Londres: Cornell University Press [2a. edició (1996). Baltimore i Londres: The Johns Hopkins University Press].
•    WOLFF, Étienne (2000). La poésie funéraire épigraphique à Rome. Rennes: Presses Universitaires Rennes.


Històries de la literatura llatina

•    ALBRECHT, M. von (1997-1999). Historia de la literatura romana. Barcelona: Herder, 2 vol.
•    BAYET, J. (1970). Literatura latina. Barcelona: Ariel (2a. ed.) [Nombroses reimpressions].
•    BICKEL, E. (1982). Historia de la literatura romana. Madrid: Gredos.
•    BIELER, L. (1969). Historia de la literatura romana. Madrid: Gredos [Nombroses reimpressions].
•    BÜCHNER, K. (1968). Historia de la literatura latina. Barcelona: Labor.
•    CODOÑER, C. (ed.) (1997). Historia de la literatura latina. Madrid: Cátedra.
•    CONTE, G.B. (1992). Letteratura latina. Florència: Le Monnier (2a. ed.).
•    FUHRMANN, M. (ed.) (1985). Literatura romana. Madrid: Gredos.
•    KENNEY, G.A. i CLAUSEN, W.V. (ed.) (1989). Historia de la literatura clásica, vol. II: Literatura latina. Madrid: Gredos.
•    MONTANARI, F. (ed.) (1991). La poesia latina. Forme, autori, problema. Roma: La Nuova Italia Scientifica.
•    PALADINI, V. i CASTORINA, E. (1970-1972). Storia della letteratura latina, vol. I: Disegno storico. Bolonya: Patron; vol. II: Problemi critici. Bolonya: Patron (2a. ed.).
•    WILLIAMS, G. (1968). Tradition and Originality in Roman Poetry. Oxford: Clarendon Press.

 

Los campos marcados con asterisco (*) son obligatorios

Importante

  • Este servicio NO te compromete a matricularte en ningún curso.
  • Este servicio NO implica ningún tipo de reserva de plaza para ningún curso.
  • La única finalidad de este servicio es cuando se abra el periodo de matriculación para el curso que hayas escogido, te enviaremos un correo electrónico como recordatorio.
Puedes consultar información sobre la gestión de datos personales en Política de privacidad
Los campos marcados con asterisco (*) son obligatorios
*escribe aquí las dudas que tengas sobre este curso
Puedes consultar información sobre la gestión de datos personales en Política de privacidad