Tradició clàssica a la carta: Altres Antígones

  • 20h
  •      Mònica Miró /
  •    Este curso se imparte en: Catalán
  •    Las intervenciones en el curso se hacen en Catalán o Castellano

Precio curso :

 Consulta los descuentos y las formas de pago disponibles (aquí >>)

Grupos de cursos de la edición actual

 

Ediciones de este curso

  • octubre-noviembre
  • Cultura clàssica i tradició occidental.
  • Transmissió, recepció, interpretació i recreació del llegat clàssic.
  • La llavor immortal dels mites.
  • L’eterna pervivència d’Antígona.
  • Lectura i comentari de La tumba de Antígona de María Zambrano.
  • Lectura i comentari d’Antígona de Salvador Espriu.
  • Lectura i comentari d’Antígona de Slavoj Žižek.
  • Altres Antígones.

Fa més de vint segles, a la conca de la Mediterrània, es van desenvolupar cultures que van donar forma perdurable però també destinada a transformar-se a nombrosos aspectes d’allò que constitueix una civilització: la ciència, la política, l’economia, l’arquitectura i l’urbanisme, les arts plàstiques, les arts escèniques, la literatura, la filosofia i el pensament, el dret, l’univers mític i religiós, etc. El teixit que constitueix la recepció d’aquests models i el seu encaix en una tradició determinada ens defineix també com a individus i com a pobles; de fet, hi estem estretament lligats. En el cicle Tradició clàssica a la carta examinarem com es manté i com s’actualitza des d’un punt de vista històric, ideològic, artístic, econòmic o social el llegat de la literatura clàssica: temes, figures i símbols, personatges, espais, motius, mites, imaginari... Tot plegat es concreta en els objectius següents:

  • Estudiar la projecció literària dels principals autors, obres i gèneres grecollatins des de l’antiguitat tardana fins a l’actualitat.
  • Introduir-se en la pràctica de la literatura comparada a partir de la lectura i l’anàlisi d’obres de tradició clàssica.
  • Veure com els clàssics en abstracte i immutables no existeixen sinó que es construeixen en cada moment històric diferent i fins i tot amb la mirada de cada individu que els aborda, conscientment o inconscientment.
  • Conèixer de manera històrica, teòrica, pràctica i comparativa la presència de la cultura grecollatina als diferents segles, especialment en els nostres dies, i entendre aquesta presència successiva i diferent no només com a llegat, herència o fortuna, sinó com a continuïtat, interrompuda o ininterrompuda, i també com a realitat mutant i proteica.
  • Llegir i comentar La tumba de Antígona de María Zambrano, Antígona de Salvador Espriu i Antígona de Slavoj Žižek analitzant la tradició, recepció, influència, vigència, recreació i representació del mite d’Antígona en aquestes tres obres i en d’altres que s’hi poden relacionar.

Dins dels estudis culturals i literaris el curs posa l’alumnat en contacte amb una part del patrimoni cultural de la Humanitat, en concret, el del llegat del món grecollatí, que arrenca a l’Antiguitat Clàssica, passa pel món cristià tardoantic medieval i arriba fins al Renaixement, per repercutir en la Modernitat i la Postmodernitat en múltiples facetes: artístiques, literàries, jurídiques, polítiques, socials, incloent-hi també els elements de la cultura tecnològica de masses. El curs consta de vuit sessions de dues hores i mitja de durada: en la primera sessió, s’exposen qüestions de caràcter general per introduir-se en diversos aspectes de la tradició clàssica del personatge d’Antígona, el seu significat i la seva expressió literària; a cadascuna de les tres obres que es llegeixen i s’analitzen durant el període del curs es dediquen dues sessions, una de presentació de caire teòric, en què es donen les claus necessàries per llegir-la (autor, context, gènere, aspectes concrets de l’obra), i una altra de posada en comú amb la professora de la lectura personal que l’alumnat n’hagi fet (club de lectura); la darrera sessió serveix per fer una recapitulació dels llibres llegits i parlar d’altres obres en què Antígona esdevé eix vertebrador. S’ofereixen també recomanacions bibliogràfiques, tant de fonts primàries com d’articles i monografies crítiques, perquè qui ho desitgi pugui aprofundir les qüestions tractades.

Bibliografia general

 

Balló, J. – Pérez, X., La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema, Barcelona: Empúries, 1995.

Balló, J., Imatges del silenci. Els motius visuals en el cinema, Barcelona: Empúries, 2000.

Bloom, H., El canon occidental, Barcelona: Anagrama, 1995.

Bolgar, R.R. (ed.), Classical Influences on Western Thought. A.D. 1650-1870, Cambridge: Cambridge University Press, 1979.

Bolgar, R.R., The Classical Heritage and its Beneficiaries, Cambridge: Cambridge University Press, 1973.

Braunstein, F. – Pépin, J.F., L’héritage de la pensée grecque et latine, París: Armand Colin, 1997.

Calvino, I., Por qué leer los clásicos, Barcelona: Tusquets, 1995.

Campbell, J., Los mitos. Su impacto en el mundo actual, Barcelona: Kairós, 1993.

Cantarella, E., El peso de Roma en la cultura europea, Madrid: Akal, 1996.

Cristóbal, V., «Tradición clásica: concepto y bibliografía», Edad de oro 24 (2005), p. 27-46.

Curtius, E. R., Literatura europea y Edad Media latina, Mèxic, Madrid i Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 1976 [original en alemany; trad. cast. d’M.F. Alatorre i A. Alatorre].

Díez del Corral, L., La función del mito clásico en la literatura contemporánea, Madrid: Gredos, 1974.

Gallardo López, M.D., La mitología clásica en la pintura y escultura actuales, Madrid: Ediciones Clásicas, 1995.

García González, J.M. – Pociña Pérez, A., Pervivencia y actualidad de la cultura clásica, Granada: Universidad de Granada, 1996.

Giardina, A. – Vauchez, A., Il mito di Roma. Da Carlo Magno a Mussolini, Roma: Laterza, 2000.

Ginzo, A., El legado clásico. En torno al pensamiento moderno y la Antigüedad clásica, Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá. Servicio de Publicaciones, 2002.

Gómez Espelosín, F.J. (ed.), Lecciones de cultura clásica, Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá. Servicio de Publicaciones, 1995.

Guzmán, A.-F. – Gómez Espelosín, J. – Gómez Pantoja, J. (ed.), Aspectos modernos de la Antigüedad y su aprovechamiento didáctico, Madrid: Ediciones Clásicas, 1992.

Kallendorf, C.W. (ed.), A Companion to the Classical Tradition, Oxford: Blackwell, 2007.

Hammer, D., Roman Political Thought and the Modern Theoretical Imagination, Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press, 2008.

Hernández Miguel, L.A., La tradición clásica. La transmisión de las literaturas griega y latina antiguas y su recepción en las vernáculas occidentales, Madrid: Liceus, 2008.

Highet, G., La tradición clásica. Influencias griegas y romanas en la literatura occidental, Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1978 (2 vol.) [original en anglès; trad. cast. d’A. Alatorre].

Lida de Malkiel, Mª R., La tradición clásica en España, Barcelona: Ariel, 1975.

Lloyd-Jones, H., Blood for the ghosts: classical influences in the nineteenth and twentieth centuries, Londres: Duckworth, 1982.

Lloyd-Jones, H., Classical Survivals. The Classics in the Modern World, Oxford: Duckworth, 1988.

May, R., La necesidad del mito. La influencia de los modelos culturales en el mundo contemporáneo, Barcelona: Paidós, 1992 [original en anglès; trad. cast. d’L. Botella García del Cid].

Moormann, E.M. – Uitterhoeve, W., De Acteón a Zeus. Temas sobre mitología clásica en la literatura, la música, las artes plásticas y el teatro, Madrid: Akal, 1997.

Moormann, E.M. – Uitterhoeve, W., De Adriano a Zenobia. Temas de historia clásica en la literatura, la música, las artes plásticas y el teatro, Madrid: Akal, 1997.

Morán Turina, M. – Rodríguez Ruiz, D., El legado de la Antigüedad. Arte, arquitectura y arqueología en la España moderna, Madrid: Istmo, 2001.

Morin, E., Les stars, París: Éditions du Seuil, 1957.

Rodríguez Alfageme, J. – Bravo García, A., Tradición Clásica y siglo xx, Madrid: Coloquio, 1986.

Rueda, A., Pigmalión y Galatea: Refracciones modernas de un mito, Madrid: Fundamentos, 1998.

Settis, S., El futuro de lo clásico, Madrid: Abada, 2006 [original en italià; trad. cast. d’A. Soria Olmedo].

Steiner, G., Antígonas: una poética y una filosofía de la lectura, Barcelona: Gedisa, 1996.

Valentí i Fiol, E., Els clàssics i la literatura catalana moderna, Barcelona: Curial, 1973.

Verjat, A. (ed.), El retorno de Hermes. Barcelona: Anthropos, 1989.

Verón, E. – Escudero Chauvel, L. (comp.), Telenovela. Ficción popular y mutaciones culturales, Barcelona: Gedisa, 1997.

Winkler, M.M. (ed.), Classical Myth and Culture in the Cinema, Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2001.

Winkler, M.M. (ed.), Classics and Cinema, Lewisburg: Bucknell University Press, 1991.

 

Es donarà bibliografia específica per a cada proposta en el moment d’iniciar el curs.

Los campos marcados con asterisco (*) son obligatorios

Importante

  • Este servicio NO te compromete a matricularte en ningún curso.
  • Este servicio NO implica ningún tipo de reserva de plaza para ningún curso.
  • La única finalidad de este servicio es cuando se abra el periodo de matriculación para el curso que hayas escogido, te enviaremos un correo electrónico como recordatorio.
Tienes que aceptar la política de privacidad. Puedes consultar información sobre la gestión de datos personales en Política de privacidad
Los campos marcados con asterisco (*) son obligatorios
*escribe aquí las dudas que tengas sobre este curso
Tienes que aceptar la política de privacidad. Puedes consultar información sobre la gestión de datos personales en Política de privacidad