Cultura clàssica a la carta. Amb els cinc sentits: els romans i nosaltres
- novedad
- Mònica Miró /
- Este curso se imparte en: Catalán
- Las intervenciones en el curso se hacen en Catalán o Castellano
Con los cinco sentidos: Los romanos y nosotros. Un viaje sensorial a la cara menos conocida de la Antigüedad
¿Qué ocurre cuando el romano pragmático, soldado y campesino, descubre el placer, el lujo y la estética de la civilización griega? Este curso de cultura clásica propone desmontar el cliché del individuo romano como ser rudo y meramente colectivo, para adentrarnos en su transformación sensorial e individual.
Exploraremos el fascinante cambio que se produce a partir del siglo II a. C., cuando el hombre y la matrona romanos dejan atrás la austeridad republicana y se convierten en seres con deseos e inquietudes personales. Del temor reverencial a las costumbres antiguas a la ambición por el embellecimiento del cuerpo y el espíritu: asistiremos al origen de un individuo sorprendentemente moderno.
Con la profesora Mònica Miró, y desde la antropología de los sentidos, analizaremos fuentes literarias y testimonios materiales para ver, escuchar, oler, saborear y tocar la vida privada y pública de esta “otra Roma” (cómo el culto al cuerpo y las redes sociales ya existían bajo el Imperio, el gusto por la gastronomía exótica y el abandono de la cocina frugal, el impacto de la música y los ruidos, el tacto: del erotismo a la sensualidad y la evolución de las bellas artes aplicadas al ámbito doméstico).
Un itinerario que, a través de la historia, la filosofía, la sociología y el arte, nos permitirá constatar cómo el romano se convierte en un esteta, apreciador de la belleza gratuita y del tiempo dedicado a uno mismo. Descubre el legado que conecta sus inquietudes con las nuestras.
Grupos de cursos de la edición actual
- L’univers sensorial de l’antiga Roma: una redescoberta del món romà.
- De la Roma argilosa a la Roma daurada: molt més que un símbol material.
- Cató contra Lucul·le: el pas del romà tradicional al romà esteta.
- Lucrècia contra Lèsbia: de la matrona exemplar a la noieta llibertina.
- El sentit de la vista: allò que entra pels ulls.
- El sentit de l’oïda: sons que encisen i sorolls que esgoten.
- El sentit de l’olfacte: rere la flaire de l’antiga Roma.
- El sentit del gust: paladar de ric i butxaca de pobre?
- El sentit del tacte: sexe, erotisme i sensualitat entre els romans.
- El sentit de l’estètica: la transformació de les belles arts.
- La màgia dels sentits: rituals i tabús.
- El culte del cos i les manifestacions del “jo”: les xarxes socials romanes.
- Descobrir, a partir de les fonts escrites i dels testimonis de la cultura material, la cara menys coneguda dels antics romans, el seu costat més sensible, i posar-la en relació amb les maneres de fer contemporànies.
- Analitzar els processos i les transformacions que porten el romà rude dels orígens i la matrona tosca exemplar a apreciar, cada cop més, l’univers sensorial, la bellesa estètica, l’aspecte extern dels cossos, el refinament i l’elegància, fins a convertir-los en individus diferents, amb inquietuds i gustos sorprenentment “moderns”.
- Veure, escoltar, olorar, tastar i tocar la vida privada i pública dels antics romans, les maneres com es mostra i representa, a fi de matisar el clixé del romà com a individu pragmàtic i poc subtil i d’establir interessants analogies amb els comportaments propis del nostre món actual.
- El curs s'imparteix en català.
- El curs posa l’alumnat en contacte amb les fonts literàries i arqueològiques de l’Antiguitat romana per tal que, a partir d’una àmplia antologia de textos i d’una col·lecció representativa d’imatges, pugui constatar com i per què el romà tradicional es converteix progressivament en un romà esteta, és a dir, comença a apreciar la bellesa del que és gratuït, el món de les sensacions, el valor del temps que hom es dedica a si mateix, la curiositat per tot el que l’envolta, i, per què no?, el refinament i el luxe esmerçats en la vida plaent.
- Per mitjà de la lectura i el comentari de fonts primàries i secundàries, es pot recuperar una altra Roma, més sensible, més emotiva, potser fins i tot més “humana”. És la Roma capaç de percebre la bellesa del cel a trenc d’alba o el deliri d’uns colors ben harmonitzats en un jardí; la Roma que s’escolta el murmuri d’un rierol a l’estiu o demana silenci ritual abans d’enlairar una pregària; la Roma que resta embadalida davant la flaire d’un perfum encisador; la Roma que s’esborrona pel tacte d’una carícia feta en el moment oportú; la Roma que aprecia el sabor d’un vi exquisit lliscant pel paladar.
- Per a rescatar aquesta Roma tan sovint menystinguda, s’analitzen, des de la història natural, les teories romanes sobre els cinc sentits, i, a continuació, a partir dels textos i dels testimonis de la cultura material, el discurs que se’n deriva fa possible de veure, escoltar, olorar, palpar i tastar aquesta altra Roma, la dels sentits, una Roma sovint deixada de banda però sense la qual no és possible valorar, en la seva mesura autèntica, què significà la civilització dels romans i què significa encara el llegat que n’hem heretat.
- Tot això és estudiat partint de les fonts literàries (àmpliament antologades) i dels testimonis de la cultura material (fonts arqueològiques, epigràfiques, iconogràfiques, etc.). Es mostra també la transformació profunda que experimenten les belles arts, especialment aquelles que poden tenir una aplicació domèstica (arquitectura, jardineria, estucs, mosaics, escultures, frescos, etc.). S’analitza l’abandonament progressiu de la cuina vegetariana i frugal dels antics romans per una de molt més refinada, amb tocs exòtics, on les espècies esdevenen protagonistes i on la imaginació en la tria dels ingredients i en la presentació dels àpats fa de la gastronomia l’art i la festa per excel·lència dels sentits.
- S’incideix igualment en els canvis que experimenta la indumentària i en l’atenció que el romà comença a posar en la cura del cos (pràctiques esportives, pentinats sofisticats, nous cosmètics, comercialització i difusió de perfums i aromes, etc.).
Estudis moderns:
ACKERMAN, D. (2000). Una historia natural de los sentidos. Barcelona: Anagrama.
ANDRÉ, J. (1981). L’alimentation et la cuisine à Rome. París: Les Belles Lettres.
ANDRÉ, J. (1984). Les loisirs en Grèce et à Rome. París: P.U.F.
ARIÈS, P.; DUBY, G. (dir.) (1993). Historia de la vida privada, vol. I ‘Del imperio romano al año mil’. Madrid: Taurus.
BÀGUENA, N. (1997). De l’antiga Roma a la teva cuina. Tarragona: Edicions El Mèdol.
BARBET, A. (1985). La peinture murale romaine. Les styles décoratifs pompéiens. París: Picard.
BARILLÉ, E.; LAROZE, C. (1995). Le livre du parfum. París: Flammarion.
BAUDOT, A. (1973). Les musiciens romains de l’antiquité. París: Études et commentaires.
BAYET, J. (1985). Religión romana: historia política y psicológica. Madrid: Cristiandad.
BESCÓS, V. (1994). “El perfume en las odas de Horacio”. A II Jornades de didàctica de les Llengües clàssiques “La poesia greco-llatina a les aules”. Barcelona: ICE (edició a cura de J. Carbonell, B. Matas i J.M. Gutiérrez).
BRIZZI, M. (1995). “I profumi tra archeologia e fonti letterarie: il mondo romano”. A Aromatica. Torí: Selcom.
CANDAU, J. (2000). Mémoire et expériences olfactives. Anthropologie d’un savoir-faire sensoriel. París: P.U.F.
CARCOPINO, J. (1989). La vida cotidiana en Roma en el apogeo del Imperio. Madrid: Temas de Hoy.
CARCOPINO, J. (1993). La vida cotidiana en la Roma antigua. Madrid: Temas de Hoy.
CARRASCO, S. (1992). Antropologia i alimentació: una proposta per a l’estudi de la cultura alimentària. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
CELESTINO PÉREZ, S. (1999). El vino en la antigüedad romana. Madrid: J. Blánquez Pérez.
CHAUSSON, F.; INGLEBERT, H. (ed.) (2003). Costume et société dans l’Antiquité et le haut Moyen Age. París: Picard.
CLARKE, J.R. (2003). Sexo en Roma. Barcelona: Oceano.
CONTRERAS, J. (1993). Antropología de la alimentación. Madrid: Eudema.
CONTRERAS, J. (ed.) (1995). Alimentación y cultura: necesidades, gustos y costumbres. Barcelona: Universitat de Barcelona.
CORBEILL, A. (2004). Nature embodied. Gesture in Ancient Rome. Princeton-Oxford: Princeton University Press.
CRUZ, J. (1991). Alimentación y cultura: antropología de la conducta alimentaria. Pamplona: Eunsa.
CUMONT, F. (1987). Las religiones orientales y el paganismo romano. Madrid: Akal.
DD.AA. (1987). Primer col·loqui d’Arqueologia Romana: el vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. Badalona: Museu de Badalona.
DD.AA. (1997). Con Pan, aceite y vino. La tríada mediterránea a través de la historia: catálogo de la exposición. Granada: Museo Arqueológico y Etnológico de Granada.
DD.AA. (1997). Los cinco sentidos en el arte, Madrid: Museo Nacional del Prado.
DD.AA. (1999). Simposio Arqueología del Vino. El vino en la antigüedad romana. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid; Jerez: Consejo Regulador de las Denominaciones de Origen Jerez.
DD.AA. (2001). Aliments sagrats: pa, vi i oli a la Mediterrània antiga. Barcelona: Museu d’Història de la Ciutat-Ajuntament de Barcelona.
DOBSON, M. (1997). Smelly Old History. Roman Aromas. Oxford: Oxford University Press.
DOMÍNGUEZ MONEDERO, A.J. (1995). “Del simposio griego a los bárbaros bebedores: el vino en Iberia y su imagen en los autores antiguos”. A Arqueología del vino: los orígenes del vino en Occidente. Jerez de la Frontera: El Consejo Regulador.
DUPONT, F.; ÉLOI, T. (2001). L’érotisme masculin dans la Rome antique. París: Belin.
ESPLUGA, X.; MIRÓ I VINAIXA, M. (2002). Vida religiosa a l’antiga Roma. Barcelona: Editorial UOC [trad. cast.: (2003). Vida religiosa en la Antigua Roma. Barcelona:
Editorial UOC].
ÉTIENNE, R. (1992). La vida cotidiana en Pompeya. Madrid: Temas de Hoy.
ÉTIENNE, R.; MAYET, F. (2000). Le vin hispanique. París: Diffusion E. de Boccard.
FARB, P.; ARMELAGOS, G. (1985). Anthropologie des coutumes alimentaries. París: Denöel.
FAURE, P. (1987). Parfums et aromates de l’Antiquité. París: Fayard.
FIELDHOUSE, P. (1986). Food and nutrition: customs and culture. Londres: Croom Helm.
FRAZER, J.G. (1998). Objetos y palabras tabú. Madrid: FCE.
FRIEDLÄNDER, L. (1982). La sociedad romana. Historia de las costumbres en Roma desde Augusto hasta los Antoninos. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.
GIORDANO, C.; CASALE, A. (1992). Profumi, unguenti e acconciature in Pompei antica. Roma: Bardi editore.
GONZÁLEZ, R. (1994). Historia del perfume. Madrid: Temas de Hoy.
GRIMAL, P. (1965). La civilización romana. Barcelona: Juventud.
GRIMAL, P. (1984). Les jardins romains à la fin de la République et aux deux premiers siècles de l'Empire. París.
GRIMAL, P. (1993). La vida en la Roma antigua. Barcelona: Paidós.
GRIMAL, P. (1999). El amor en la Roma antigua. Barcelona: Paidós.
GUIDOBALDI, M.P. (1992). Musica e danza. Roma: Museo della civiltà romana.
GUILLÉN, J. (1988-2000). Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos, vol. I ‘La vida privada’, vol. II ‘La vida pública’, vol. III ‘La religión y el ejército’ i vol. IV ‘Constitución y desarrollo de la sociedad’. Salamanca: Sígueme.
HARRIS, M. (1985). Bueno para comer: enigmas de alimentación y cultura. Madrid: Alianza Editorial.
HARRIS, M.; ROSS, E. (ed.) (1987). Food in evolution. Toward a theory of human food habits. Filadèlfia: Temple University Press.
HEATH, D.B. (2000). Drinking occasions: comparative perspectives on alcohol and culture. Filadèlfia: Brunner/Mazel.
HEATH, D.B. (ed.) (2001). International handbook on alcohol and culture. Londres: Greenwood Press.
HOWES, D. (2003). Sensual Relations. Engaging the Senses in Culture and Social Theory. Ann Arbor: The University of Michigan Press.
JEANMARIE, H. (1991). Dionysos: histoire du culte de Bacchus. París: Payot.
KLEINER, D.E.E. (1991). Roman Sculpture. New Haven-Londres: Yale Publications in the History of Art.
LE GLAY, M. (1991). La religion romaine. Textes choisis et présentés par l’auteur. París: Armand Colin.
LEHMANN, Y. (1989). La religion romaine des origines au Bas-Empire. París: P.U.F.
LEHMANN, Y. (dir.) (1999). Religions de l’Antiquité. París: P.U.F.
LILLO CARPIO, P. (1996). “El vino, nexo de unión de culturas y creencias”. A Revista murciana de antropología, núm. 3, pàg. 183-197.
MAISONNEUVE, J.; BRUCHON-SCHWEITZER, M. (1999). Le corps et la beauté. París: P.U.F.
MENNEL, S.; MURCOTT, A.; VAN OTTERLOO, A. (1992). The sociology of food: eating, diet and culture. Londres: Sage Publ.
MIRÓ I VINAIXA, M. (2002). “Rere la flaire de l’antiga Roma”. A Diónysos, núm. 2, pàg. 13-24.
MIRÓ I VINAIXA, M. (2003). “Sacra vitis: cultura i ritual del vi en el món romà”. A Revista d’Igualada, núm. 14, pàg. 6-17.
MIRÓ I VINAIXA, M. (2003). “Els perfums a l’antiga Roma”. A Vent de serè, núm. 29, pàg. 11-15.
MIRÓ I VINAIXA, M. (2003). “Vi i literatura a l’antiga Roma”. A Vent de serè, núm. 30, pàg. 4-6.
MIRÓ I VINAIXA, M. (2004). “Valors i virtuts dels antics romans”. A Vent de serè, núm. 31, pàg. 11-15.
MURRAY, O.; TECUŞAN, M. (1991). In vino veritas. Londres: The British School at Rome.
NÉRAUDAU, J.P. (1978). L’art romain. París: P.U.F.
OGILVIE, R.M. (1995). Los romanos y sus dioses. Madrid: Alianza Editorial.
PÉCHÉ, V.; VENDRIES, C. (2001). Musique et spectacles dans la Rome antique et dans l’Occident romain. París: Errance.
PILLIVUYT, G. (1988). Histoire du parfum: de l’Égypte au XIXe siècle. París: Denoël.
RABADAL ALONSO, M.A. (1999). “El vino en el mundo antiguo”. A Hispania antiqua, núm. 23, pàg. 285-319.
REINACH, A. (1985). La peinture ancienne. Textes grecs et latins. París: Macula.
RIERA i MORA, A. (1994). “Versions escultòriques de Bacus i la tardor: simbolisme i al·legoria de la vinya i el vi”. A Vinyes i vins: mil anys d’història. Barcelona: Universitat de Barcelona, vol. 2, pàg. 85-102.
RIMMEL, E. (1870). Le livre des parfums. París: E. Dentu.
RITCHIE, C.I.A. (1997). Comida y civilización: de cómo los gustos alimenticios han modificado la historia. Barcelona: Altaya.
ROBERT, J.N. (1992). Los placeres en Roma. Madrid: Edaf.
ROBERT, J.N. (1999). Eros romano. Sexo y moral en la Roma antigua. Madrid: Editorial Complutense.
ROUDNITSKA, E. (1994). Le parfum. París: P.U.F.
SALLES, C. (1995). Les bas-fonds de l’Antiquité. París: Payot.
SALLES, C. (2000). L’art de vivre au temps de Julie, fille d’Auguste. París: NiL.
SAURON, G. (2000). L’histoire végétalisée. Ornement et politique à Rome. París: Picard.
SCHEID, J. (1991). La religión en Roma. Madrid: Ediciones Clásicas.
TANNAHILL, R. (1988). Food in History. Nova York: Crown Trade Papermarks.
TORELLI, M. (1982). Typology and Structure of Roman Historical Reliefs. Ann Arbor.
TOUSSAINT-SAMAT, M. (1987-1992). Historia natural y moral de los alimentos. Madrid: Alianza.
TURCAN, R. (1998). Rome et ses dieux. París: Hachette.
TURCAN, R. (2001). Los cultos orientales en el mundo romano. Madrid: Biblioteca Nueva.
UNWIN, T. (2001). El vino y la viña: geografia histórica de la viticultura y el comercio del vino. Barcelona: Tusquets.
VENDRIES, C. (1999). Instruments à cordes et musiciens dans l’empire romain. París.
VEYNE, P. (1991). La sociedad romana. Madrid: Mondadori.
VEYNE, P.; LISSARRAGUE, F.; FRONTISI-DUCROUX, F. (2003). Los misterios del gineceo. Madrid: Akal.
VIEIRA, A. (1998). Obras clásicas sobre literatura del vino [Recurs electrònic]. Madrid: Fundación Histórica Tavera. 1 CD-Rom.
WILLE, G. (1967). Musica Romana. Die Bedeutung der Musik im Leben der Römer. Amsterdam.
YOUNGER, W. (1966). Gods, men and wine. Londres: The Wine and Food society.
Fonts antigues:
APICI (1990). L’art de la cuina. Traducció de J. Gómez Pallarès. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
APULEU (1929-1931). Les Metamorfosis. Text revisat i traducció d’M. Olivar. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
APULEU (2003). L’ase d’or. Traducció de J. Bellès. Barcelona: Empúries.
AULUS GEL·LI (1988). Les nits àtiques. Traducció de C. Montserrat, M. Olivar, V. Ferris i M. Dolç (en tres volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
AUSONI (1931). Obres. Text revisat i traducció de C. Riba, A. Navarro, J. Balcells i J. Petit (en dos volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
CATUL (1928). Poemes. Traducció de J. Petit i J. Vergés. Barcelona: Fundació Bernat Metge [segona edició a cura de J. Vergés i A. Seva, 1990].
CATUL (1982). Poemes. Traducció bilingüe íntegra amb introducció i notes de J.I. Ciruelo i de J. Juan. Barcelona: Edhasa.
ESTACI (1957-1960). Silves. Text revisat i traducció de G. Colom i M. Dolç (en tres volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
HORACI (1978-1981). Odes i epodes. Traducció de J. Vergés. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
HORACI (1927). Sàtires. Epístoles. Text revisat i traducció de Ll. Riber. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
JUVENAL (1961). Sàtires. Text revisat i traducció d’M. Balasch (en dos volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
LUCRECI (1923-1928). De la natura. Traducció de J. Balcells (en dos volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
LUCRECI (1986). De la natura. Traducció i edició a cura d’M. Dolç. Barcelona: Editorial Laia.
MARCIAL (1949-1960). Epigrames. Text revisat i traducció d’M. Dolç (en cinc volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
MARCIAL (1994). Epigrames. Introducció, selecció i traducció d’A. Cobos. Barcelona: Edicions de La Magrana.
OVIDI (2000). Amors. Traducció de J. Parramon. Barcelona: Quaderns Crema.
OVIDI (2000). L’art d’estimar. Introducció, traducció i notes de T. Puig. Barcelona: Edicions de La Magrana.
OVIDI (1994-1997). Metamorfosis. Traducció, introducció i notes d’F. Aguilera (en dos volums). Barcelona: Edicions de La Magrana.
OVIDI (2000). Les metamorfosis. Traducció de J. Parramon. Barcelona: Quaderns Crema.
OVIDI (1981). Remeis a l'amor. Cosmètics per a la cara. Text revisat i traducció de J. Pérez Durà i M. Dolç. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
PERSI (1954). Sàtires. Text revisat i traducció d’M. Dolç. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
PETRONI (1988). El Satiricó i trenta fragments. Traducció de J.M. Pallàs. Barcelona: Quaderns Crema.
PETRONI (1988). Satiricó. Traducció d’A. Berrio i R. Giró. Barcelona: Columna.
PLAUTE (1949-1955). Comèdies. Text revisat i traducció d’M. Olivar (en dotze volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
PROPERCI (1925). Elegies. Text establert per J. Balcells i traducció de J. Mínguez. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
SÈNECA (1928-1931). Lletres a Lucili. Text revisat i traducció de C. Cardó (en quatre volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
SUETONI (1966-1971). Vides dels dotze Cèsars. Text revisat i traducció de J. Icart (en cinc volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
TÀCIT (1930-1970). Annals. Traducció i edició a cura d’F. Soldevila i M. Dolç. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
TÀCIT (1946-1962). Històries. Text revisat i traducció d’M. Bassols de Climent i J.M. Casas (en quatre volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
TERENCI (1936-1960). Comèdies. Text revisat i traducció de P. Coromines i J. Coromines (en quatre volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
TIBUL (1925). Elegies. Text revisat i traducció de C. Magrinyà i J. Mínguez. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
VIRGILI (1972-1978). Eneida. Text revisat i traducció d’M. Dolç (en quatre volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
VIRGILI (2002). L’Eneida. Traducció de J. Bellès. Barcelona: Empúries.
VIRGILI (1956). Bucòliques. Traducció d’M. Dolç. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
ACKERMAN, D. (2000). Una historia natural de los sentidos. Barcelona: Anagrama.
ANDRÉ, J. (1981). L’alimentation et la cuisine à Rome. París: Les Belles Lettres.
ANDRÉ, J. (1984). Les loisirs en Grèce et à Rome. París: P.U.F.
ARIÈS, P.; DUBY, G. (dir.) (1993). Historia de la vida privada, vol. I ‘Del imperio romano al año mil’. Madrid: Taurus.
BÀGUENA, N. (1997). De l’antiga Roma a la teva cuina. Tarragona: Edicions El Mèdol.
BARBET, A. (1985). La peinture murale romaine. Les styles décoratifs pompéiens. París: Picard.
BARILLÉ, E.; LAROZE, C. (1995). Le livre du parfum. París: Flammarion.
BAUDOT, A. (1973). Les musiciens romains de l’antiquité. París: Études et commentaires.
BAYET, J. (1985). Religión romana: historia política y psicológica. Madrid: Cristiandad.
BESCÓS, V. (1994). “El perfume en las odas de Horacio”. A II Jornades de didàctica de les Llengües clàssiques “La poesia greco-llatina a les aules”. Barcelona: ICE (edició a cura de J. Carbonell, B. Matas i J.M. Gutiérrez).
BRIZZI, M. (1995). “I profumi tra archeologia e fonti letterarie: il mondo romano”. A Aromatica. Torí: Selcom.
CANDAU, J. (2000). Mémoire et expériences olfactives. Anthropologie d’un savoir-faire sensoriel. París: P.U.F.
CARCOPINO, J. (1989). La vida cotidiana en Roma en el apogeo del Imperio. Madrid: Temas de Hoy.
CARCOPINO, J. (1993). La vida cotidiana en la Roma antigua. Madrid: Temas de Hoy.
CARRASCO, S. (1992). Antropologia i alimentació: una proposta per a l’estudi de la cultura alimentària. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
CELESTINO PÉREZ, S. (1999). El vino en la antigüedad romana. Madrid: J. Blánquez Pérez.
CHAUSSON, F.; INGLEBERT, H. (ed.) (2003). Costume et société dans l’Antiquité et le haut Moyen Age. París: Picard.
CLARKE, J.R. (2003). Sexo en Roma. Barcelona: Oceano.
CONTRERAS, J. (1993). Antropología de la alimentación. Madrid: Eudema.
CONTRERAS, J. (ed.) (1995). Alimentación y cultura: necesidades, gustos y costumbres. Barcelona: Universitat de Barcelona.
CORBEILL, A. (2004). Nature embodied. Gesture in Ancient Rome. Princeton-Oxford: Princeton University Press.
CRUZ, J. (1991). Alimentación y cultura: antropología de la conducta alimentaria. Pamplona: Eunsa.
CUMONT, F. (1987). Las religiones orientales y el paganismo romano. Madrid: Akal.
DD.AA. (1987). Primer col·loqui d’Arqueologia Romana: el vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. Badalona: Museu de Badalona.
DD.AA. (1997). Con Pan, aceite y vino. La tríada mediterránea a través de la historia: catálogo de la exposición. Granada: Museo Arqueológico y Etnológico de Granada.
DD.AA. (1997). Los cinco sentidos en el arte, Madrid: Museo Nacional del Prado.
DD.AA. (1999). Simposio Arqueología del Vino. El vino en la antigüedad romana. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid; Jerez: Consejo Regulador de las Denominaciones de Origen Jerez.
DD.AA. (2001). Aliments sagrats: pa, vi i oli a la Mediterrània antiga. Barcelona: Museu d’Història de la Ciutat-Ajuntament de Barcelona.
DOBSON, M. (1997). Smelly Old History. Roman Aromas. Oxford: Oxford University Press.
DOMÍNGUEZ MONEDERO, A.J. (1995). “Del simposio griego a los bárbaros bebedores: el vino en Iberia y su imagen en los autores antiguos”. A Arqueología del vino: los orígenes del vino en Occidente. Jerez de la Frontera: El Consejo Regulador.
DUPONT, F.; ÉLOI, T. (2001). L’érotisme masculin dans la Rome antique. París: Belin.
ESPLUGA, X.; MIRÓ I VINAIXA, M. (2002). Vida religiosa a l’antiga Roma. Barcelona: Editorial UOC [trad. cast.: (2003). Vida religiosa en la Antigua Roma. Barcelona:
Editorial UOC].
ÉTIENNE, R. (1992). La vida cotidiana en Pompeya. Madrid: Temas de Hoy.
ÉTIENNE, R.; MAYET, F. (2000). Le vin hispanique. París: Diffusion E. de Boccard.
FARB, P.; ARMELAGOS, G. (1985). Anthropologie des coutumes alimentaries. París: Denöel.
FAURE, P. (1987). Parfums et aromates de l’Antiquité. París: Fayard.
FIELDHOUSE, P. (1986). Food and nutrition: customs and culture. Londres: Croom Helm.
FRAZER, J.G. (1998). Objetos y palabras tabú. Madrid: FCE.
FRIEDLÄNDER, L. (1982). La sociedad romana. Historia de las costumbres en Roma desde Augusto hasta los Antoninos. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.
GIORDANO, C.; CASALE, A. (1992). Profumi, unguenti e acconciature in Pompei antica. Roma: Bardi editore.
GONZÁLEZ, R. (1994). Historia del perfume. Madrid: Temas de Hoy.
GRIMAL, P. (1965). La civilización romana. Barcelona: Juventud.
GRIMAL, P. (1984). Les jardins romains à la fin de la République et aux deux premiers siècles de l'Empire. París.
GRIMAL, P. (1993). La vida en la Roma antigua. Barcelona: Paidós.
GRIMAL, P. (1999). El amor en la Roma antigua. Barcelona: Paidós.
GUIDOBALDI, M.P. (1992). Musica e danza. Roma: Museo della civiltà romana.
GUILLÉN, J. (1988-2000). Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos, vol. I ‘La vida privada’, vol. II ‘La vida pública’, vol. III ‘La religión y el ejército’ i vol. IV ‘Constitución y desarrollo de la sociedad’. Salamanca: Sígueme.
HARRIS, M. (1985). Bueno para comer: enigmas de alimentación y cultura. Madrid: Alianza Editorial.
HARRIS, M.; ROSS, E. (ed.) (1987). Food in evolution. Toward a theory of human food habits. Filadèlfia: Temple University Press.
HEATH, D.B. (2000). Drinking occasions: comparative perspectives on alcohol and culture. Filadèlfia: Brunner/Mazel.
HEATH, D.B. (ed.) (2001). International handbook on alcohol and culture. Londres: Greenwood Press.
HOWES, D. (2003). Sensual Relations. Engaging the Senses in Culture and Social Theory. Ann Arbor: The University of Michigan Press.
JEANMARIE, H. (1991). Dionysos: histoire du culte de Bacchus. París: Payot.
KLEINER, D.E.E. (1991). Roman Sculpture. New Haven-Londres: Yale Publications in the History of Art.
LE GLAY, M. (1991). La religion romaine. Textes choisis et présentés par l’auteur. París: Armand Colin.
LEHMANN, Y. (1989). La religion romaine des origines au Bas-Empire. París: P.U.F.
LEHMANN, Y. (dir.) (1999). Religions de l’Antiquité. París: P.U.F.
LILLO CARPIO, P. (1996). “El vino, nexo de unión de culturas y creencias”. A Revista murciana de antropología, núm. 3, pàg. 183-197.
MAISONNEUVE, J.; BRUCHON-SCHWEITZER, M. (1999). Le corps et la beauté. París: P.U.F.
MENNEL, S.; MURCOTT, A.; VAN OTTERLOO, A. (1992). The sociology of food: eating, diet and culture. Londres: Sage Publ.
MIRÓ I VINAIXA, M. (2002). “Rere la flaire de l’antiga Roma”. A Diónysos, núm. 2, pàg. 13-24.
MIRÓ I VINAIXA, M. (2003). “Sacra vitis: cultura i ritual del vi en el món romà”. A Revista d’Igualada, núm. 14, pàg. 6-17.
MIRÓ I VINAIXA, M. (2003). “Els perfums a l’antiga Roma”. A Vent de serè, núm. 29, pàg. 11-15.
MIRÓ I VINAIXA, M. (2003). “Vi i literatura a l’antiga Roma”. A Vent de serè, núm. 30, pàg. 4-6.
MIRÓ I VINAIXA, M. (2004). “Valors i virtuts dels antics romans”. A Vent de serè, núm. 31, pàg. 11-15.
MURRAY, O.; TECUŞAN, M. (1991). In vino veritas. Londres: The British School at Rome.
NÉRAUDAU, J.P. (1978). L’art romain. París: P.U.F.
OGILVIE, R.M. (1995). Los romanos y sus dioses. Madrid: Alianza Editorial.
PÉCHÉ, V.; VENDRIES, C. (2001). Musique et spectacles dans la Rome antique et dans l’Occident romain. París: Errance.
PILLIVUYT, G. (1988). Histoire du parfum: de l’Égypte au XIXe siècle. París: Denoël.
RABADAL ALONSO, M.A. (1999). “El vino en el mundo antiguo”. A Hispania antiqua, núm. 23, pàg. 285-319.
REINACH, A. (1985). La peinture ancienne. Textes grecs et latins. París: Macula.
RIERA i MORA, A. (1994). “Versions escultòriques de Bacus i la tardor: simbolisme i al·legoria de la vinya i el vi”. A Vinyes i vins: mil anys d’història. Barcelona: Universitat de Barcelona, vol. 2, pàg. 85-102.
RIMMEL, E. (1870). Le livre des parfums. París: E. Dentu.
RITCHIE, C.I.A. (1997). Comida y civilización: de cómo los gustos alimenticios han modificado la historia. Barcelona: Altaya.
ROBERT, J.N. (1992). Los placeres en Roma. Madrid: Edaf.
ROBERT, J.N. (1999). Eros romano. Sexo y moral en la Roma antigua. Madrid: Editorial Complutense.
ROUDNITSKA, E. (1994). Le parfum. París: P.U.F.
SALLES, C. (1995). Les bas-fonds de l’Antiquité. París: Payot.
SALLES, C. (2000). L’art de vivre au temps de Julie, fille d’Auguste. París: NiL.
SAURON, G. (2000). L’histoire végétalisée. Ornement et politique à Rome. París: Picard.
SCHEID, J. (1991). La religión en Roma. Madrid: Ediciones Clásicas.
TANNAHILL, R. (1988). Food in History. Nova York: Crown Trade Papermarks.
TORELLI, M. (1982). Typology and Structure of Roman Historical Reliefs. Ann Arbor.
TOUSSAINT-SAMAT, M. (1987-1992). Historia natural y moral de los alimentos. Madrid: Alianza.
TURCAN, R. (1998). Rome et ses dieux. París: Hachette.
TURCAN, R. (2001). Los cultos orientales en el mundo romano. Madrid: Biblioteca Nueva.
UNWIN, T. (2001). El vino y la viña: geografia histórica de la viticultura y el comercio del vino. Barcelona: Tusquets.
VENDRIES, C. (1999). Instruments à cordes et musiciens dans l’empire romain. París.
VEYNE, P. (1991). La sociedad romana. Madrid: Mondadori.
VEYNE, P.; LISSARRAGUE, F.; FRONTISI-DUCROUX, F. (2003). Los misterios del gineceo. Madrid: Akal.
VIEIRA, A. (1998). Obras clásicas sobre literatura del vino [Recurs electrònic]. Madrid: Fundación Histórica Tavera. 1 CD-Rom.
WILLE, G. (1967). Musica Romana. Die Bedeutung der Musik im Leben der Römer. Amsterdam.
YOUNGER, W. (1966). Gods, men and wine. Londres: The Wine and Food society.
Fonts antigues:
APICI (1990). L’art de la cuina. Traducció de J. Gómez Pallarès. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
APULEU (1929-1931). Les Metamorfosis. Text revisat i traducció d’M. Olivar. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
APULEU (2003). L’ase d’or. Traducció de J. Bellès. Barcelona: Empúries.
AULUS GEL·LI (1988). Les nits àtiques. Traducció de C. Montserrat, M. Olivar, V. Ferris i M. Dolç (en tres volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
AUSONI (1931). Obres. Text revisat i traducció de C. Riba, A. Navarro, J. Balcells i J. Petit (en dos volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
CATUL (1928). Poemes. Traducció de J. Petit i J. Vergés. Barcelona: Fundació Bernat Metge [segona edició a cura de J. Vergés i A. Seva, 1990].
CATUL (1982). Poemes. Traducció bilingüe íntegra amb introducció i notes de J.I. Ciruelo i de J. Juan. Barcelona: Edhasa.
ESTACI (1957-1960). Silves. Text revisat i traducció de G. Colom i M. Dolç (en tres volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
HORACI (1978-1981). Odes i epodes. Traducció de J. Vergés. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
HORACI (1927). Sàtires. Epístoles. Text revisat i traducció de Ll. Riber. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
JUVENAL (1961). Sàtires. Text revisat i traducció d’M. Balasch (en dos volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
LUCRECI (1923-1928). De la natura. Traducció de J. Balcells (en dos volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
LUCRECI (1986). De la natura. Traducció i edició a cura d’M. Dolç. Barcelona: Editorial Laia.
MARCIAL (1949-1960). Epigrames. Text revisat i traducció d’M. Dolç (en cinc volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
MARCIAL (1994). Epigrames. Introducció, selecció i traducció d’A. Cobos. Barcelona: Edicions de La Magrana.
OVIDI (2000). Amors. Traducció de J. Parramon. Barcelona: Quaderns Crema.
OVIDI (2000). L’art d’estimar. Introducció, traducció i notes de T. Puig. Barcelona: Edicions de La Magrana.
OVIDI (1994-1997). Metamorfosis. Traducció, introducció i notes d’F. Aguilera (en dos volums). Barcelona: Edicions de La Magrana.
OVIDI (2000). Les metamorfosis. Traducció de J. Parramon. Barcelona: Quaderns Crema.
OVIDI (1981). Remeis a l'amor. Cosmètics per a la cara. Text revisat i traducció de J. Pérez Durà i M. Dolç. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
PERSI (1954). Sàtires. Text revisat i traducció d’M. Dolç. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
PETRONI (1988). El Satiricó i trenta fragments. Traducció de J.M. Pallàs. Barcelona: Quaderns Crema.
PETRONI (1988). Satiricó. Traducció d’A. Berrio i R. Giró. Barcelona: Columna.
PLAUTE (1949-1955). Comèdies. Text revisat i traducció d’M. Olivar (en dotze volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
PROPERCI (1925). Elegies. Text establert per J. Balcells i traducció de J. Mínguez. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
SÈNECA (1928-1931). Lletres a Lucili. Text revisat i traducció de C. Cardó (en quatre volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
SUETONI (1966-1971). Vides dels dotze Cèsars. Text revisat i traducció de J. Icart (en cinc volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
TÀCIT (1930-1970). Annals. Traducció i edició a cura d’F. Soldevila i M. Dolç. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
TÀCIT (1946-1962). Històries. Text revisat i traducció d’M. Bassols de Climent i J.M. Casas (en quatre volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
TERENCI (1936-1960). Comèdies. Text revisat i traducció de P. Coromines i J. Coromines (en quatre volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
TIBUL (1925). Elegies. Text revisat i traducció de C. Magrinyà i J. Mínguez. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
VIRGILI (1972-1978). Eneida. Text revisat i traducció d’M. Dolç (en quatre volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
VIRGILI (2002). L’Eneida. Traducció de J. Bellès. Barcelona: Empúries.
VIRGILI (1956). Bucòliques. Traducció d’M. Dolç. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
Los campos marcados con asterisco (*) son obligatorios
Los campos marcados con asterisco (*) son obligatorios
Precio curso :
Si participas en línea
337,20 €
(Esta modalidad de inscripción no requiere ser socio del Ateneu Barcelonès)
Consulta los descuentos y las formas de pago disponibles (aquí >>)